Sortida al camí de la Barca

Eren les 8 del matí. Acabàvem d’arribar al institut i es podia sentir un aire de felicitat entre tots els companys. Sortíem ja de l’escola i ens dirigim pel carrer de Prades, on després vam girar pel Tibidabo. Seguidament, vam tombar cap al carrer nº. 9 i després cap al carrer nº. 16. Ens vam endinsar al bosc o camí de terra.

Vam arribar a Can Deu en uns 10 minuts, allà hi havia cavalls i tot seguit vam passar per un naixement d’aigua, és a dir una deu al costat de la Riera de Corbera. El senyor Josep del SAC que ens acompanyava va explicar que antigament allí anaven a beure els cavalls i altres animals Vam continuar caminant pel camí de terra, fins arribar a Can Canonge, i tot seguit a Can Palet. Vam descansar uns 10 minuts i seguidament vam retornar a la ruta. Just passàvem pel pont de Can Amigó quan més d’una de nosaltres va passar una mica de vertigen. Les Gorgues de la Mola tenen petites cascades amb gran alçada, a l’estiu hi ha gent que es banya. Començava a fer calor quan vam poder contemplar l’aqüeducte, que estava davant del Mirador. Seguidament ens trobàvem retornant uns quants metres pel costat esquerre de la Riera per passar per unes escales de fusta al costat dret i empalmar al Mas d’en Puig. A un quilòmetre aproximadament la nostra tutora, Asun, ens va ensenyar unes marques de les rodes dels carros, que passaven pel Pas de la Barca per portar la mercaderia a la Riera de Corbera. Hi havia un home que s’encarregava de controlar els carros que passaven per allà. Molt a prop de on hi devia estar l’home que controlava el gir dels carros, vam trobar el pou de glaç, que estava mig en runes , amb la vora exagonal. Allà era on antigament feien el glaç per a conservar el menjar.

Després de passar per sota de dos o tres ponts sota la carretera el vam veure. Per fi, havíem arribat a la vora del riu Llobregat i tots vam córrer cap a l’ombra, estirar-nos una estona, per després jugar a llençar pedres al riu. Es podia observar que tots ja estàvem una mica cansats de la gran caminada que havíem fet, però no obstant, teníem tots un somriure dibuixat a la cara. I FELIÇOS VAM RETORNAR AL INSTITUT.

Natalie Hiscock i Montse Logan, 3r d'ESO