El dia 26 de febrer un caporal del mossos, senyor Octavi, ens va visitar per fer-nos una xerrada sobre aquest tema i ens parlava de com abans dedicàvem el temps lliure a jugar a jocs de taula, anàvem amb colles pels carrers i ens comunicàvem amb cartes i telèfons “vells”. Ara tenim mòbils i juguem i parlem amb els amics a través d’ells. Hi ha videojocs, facebook i Messenger, que són programes que fem servir per divertir-nos.
Internet hauria de servir només per educar-se i informar-se, però a vegades serveix també per a coses no tan necessàries.
Internet és un mitjà molt important
però no tot són avantatges ,algunes desavantatges poden ser: perdre
imatges, veure continguts per adults, conductes additives i sedentarisme
d’aïllament i problemes de socialització, que vol dir que només et
relaciones per xarxes socials.
En algunes webs i xarxes socials hi
ha continguts que poden fer danys morals que poden afectar físicament i
emocionalment els menors.
Internet és perillós perquè pot
haver-hi gent que es fa passar per altra gent, et poden amenaçar.
Produir, vendre o posseir fotografies violentes.
Les contrasenyes haurien de ser
segures, rebuscades i secretes, a més és recomanable guardar-la en un
lloc secret i no perdre-la, també es recomanable tenir una diferent per a
cada servei.
Algunes webs poden transmetre virus que entren a l’ordinador i destrueixen el disc dur i el seu contingut.
Hauríem de demanar permís als pares
per penjar fotografies nostres, de la família i dels amics. Hem
d’expressar-nos educadament.
Hem de tapar la web cam amb un
gomet, perquè ens la poden activar sense que ho sapiguem. No hem de fer
res a internet que no faríem a la vida real.
Hem d’evitar presumir d’ordinador,
explicar que el portem, deixar-lo a la classe quan està tancada, si
l’utilitzem en espais públics anar amb precaució i anotar el número de
sèrie de l’ordinador per si el perdem o ens el roben. Si ens el roben
hem d’anar a denunciar-ho amb un major d’edat, la nostra documentació,
donar els màxims dats possibles de qui l’hagi robat, avisar de seguida a
l’escola i als pares. Si ens el volen treure a la força, donar-lo
perquè la nostra vida val més que els aparells tecnològics.
I, molt important, no fer ni dir a la xarxa res que no diries o faries a la vida real.
Marta Lavado, 1r d'ESO
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada